Diu la Roser Atmetlla (en exclusiva!)

Diumenge, 28 de novembre de 2010

Ahir vàrem anar al recital de poesia de la Cristina. "Aprender a dibujar el viento".
Ha estat alumna meva, la Cristina. Però com que jo a les classes faig de referent i mirall per a adolescents, un cop fora he hagut d'esforçar-me per tenir-hi una altra mena de relació.
Sempre penso que aquest és un problema només meu. Ella, en canvi, té el do de gents. I és natural estigui amb qui estigui. Així que allà on jo em tenso i callo, ella somriu i calla. Segurament és per això que hi havia tant de públic i tants amics seus que hi varen col·laborar.
També té un altre do. El do de la llengua, que és el do de l'escriptora. És jove encara, i ja se sap que amb els anys s'adquireixen experiències vitals, maduresa i ofici. Però la seva obra d'ara ja mostra on pot arribar: lluny.
I el tercer do, que no és el do de la fada més lletja precisament, és que és intel·ligent i persona. És a dir, no només alçada i amplada, sinó sobretot profunditat. La tercera dimensió en un món on hi ha massa figuretes de paper; figurant...
Ahir vàrem veure i sentir creativitat, ganes de fer les coses bé i de fer coses maques, sensibilitat, art i molta joventut, un munt de joventut allà, a sobre l'escenari, amb l'emoció d'expressar-se i d'expressar la seva amistat...

Roser Atmetlla, escriptora